Ferroviaris en guerra

Aquest llibre és un pas més i un nou horitzó en el coneixement dels efectes de la guerra civil en el ferrocarril i en els ferroviaris catalans. Amb l’ocupació de Catalunya, el ferrocarril va oposar un doble repte als nous governants: el de la reincorporació al treball dels ferroviaris i el de la recuperació de l’explotació. Els vencedors van assimilar el col·lectiu ferroviari al dels funcionaris públics, quant a l’aplicació de l’aparell repressiu. Els fons documentals disponibles per a l’estudi dels fets, que custodia FGC, ens tornen la imatge de la intensitat de la repressió a les dues grans empreses ferroviàries catalanes de via estreta —CGFC i FSB-FFC—, de manera que fa possible la interpretació quantitativa. Aquest llibre presenta, doncs, les condicions en què es va fer la tornada a l’explotació ferroviària, a partir del febrer del 1939, i les mesures coercitives que van emprendre les noves autoritats per fer-la possible.

Aquest llibre representa una fita significativa en l’estudi del patrimoni ferroviari català, així com en la comprensió de les greus conseqüències socials i polítiques derivades de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista. 

El punt de partida d’aquest llibre és la voluntat de documentar, per primera vegada de manera exhaustiva, la depuració sistemàtica i implacable que es va exercir sobre el col·lectiu ferroviari català un cop acabada la Guerra Civil. 

Posa a disposició del gran públic la recerca d'uns fets invisibilitzats, tot evitant que la història de més de 2.000 treballadors ferroviaris caigui en l'oblit. El llibre ofereix un aparell gràfic amb fotografies d'alt valor documental. 

Carles Gorini Santo (Barcelona, 1965) és investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA). Doctor en història i màster en comunicació i estudis culturals, estudia els orígens del turisme de muntanya a Catalunya i el patrimoni històric de l’obra pública. És editor de la revista Transportes, Servicios y Telecomunicaciones (TST).

Eduard Caballé i Colom (Tordera, 1995) és investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA). Doctor en història i màster en gestió cultural, la seva investigació se centra en la salvaguarda del patrimoni durant la guerra civil i la posterior gestió franquista dels béns culturals. Forma part de l’equip d’investigació del projecte de recerca ministerial IGUEMUS (PID 2021-124518NB-I00).