La Rosa de Foc s’havia encès en revolta anys abans i es mantenia brasa encesa. En aquest clima de revolta latent, el Noi del Sucre arribà a Barcelona des de la seva Lleida natal per a donar-se a la lluita pels drets socials en la seva militància en la CNT. Salvador Seguí havia entès que la lluita havia d’ocupar tots els fronts i que, tots els mitjans necessaris implicava cobrir des de la resposta armada contra el pistolerisme de la patronal i la burgesia fins la batalla de les idees. Precisament, esbirros del Sindicat Lliure van cosir-lo a trets en ple carrer protegits per una aliança entre la patronal, governació i la dreta política. No van suportar la victòria de la Vaga de la Canadenca que proclamava: 8 hores de treball, 8 hores d’esbarjo, 8 hores de descans. Com que les victòries no són per sempre —com tampoc ho són les derrotes—, hem de vetllar pels drets socials, encara.
Còmic situat en el context de la Fundació de la CNT i la vaga del 1917.
La Canadenca és el nom amb què era conegut el grup empresarial de la Barcelona Traction, Light and Power Co. Ltd., constituït el 1911 sota el control del Canadian Bank of Commerce.
Les vinyetes del llibre s'intercalen amb explicació del context històric, un qui és qui dels principals protagonistes històrics, una cronologia dels principals fets mundials entre 1887 i 1923 i un epíleg que arrodoneix el còmic.
Alfons López (Lleida, 1950). Periodista i dibuixant. Ha repartit la seva vida professional entre dos mitjans, l’acudit gràfi c en premsa i la narrativa dibuixada a través de la historieta. En el camp de l’humor gràfic d’opinió política o costumista, destaquen els treballs a les revistes Oriflama, Posible, Mundo, Mata Ratos, El Viejo Topo, El Papus o El Jueves, a part de les revistes Butifarra! o Cul-de-Sac, així com als diaris El Periódico, Diario de Barcelona, Avui, La Vanguardia, Diario Público o La Jornada, entre d’altres. Quant al món del còmic, ha col·laborat al TBO, Patufet i diverses publicacions de diferents editorials. Destaquen títols seus com Silencios, La juventud del Capitán Trueno o Estraperlo y Tranvía (totes dues finalistes en els Premis Nacionals del Ministeri de Cultura, 2007 i 2008 ). Així com El Solar (premi Junceda 2017) i Miguel Núñez. Mil vidas más, amb guió de Pepe Gálvez, que va ser Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2011.
Pepe Gálvez (Fuentes Claras, Terol, 1950). Economista, guionista, coneixedor de còmics i sindicalista. Escriu des de fa més de trenta anys textos divulgatius i crítics sobre còmics en revistes generals i especialitzades i actualment col·labora amb Zona Còmic. És autor, entre altres, del llibre Vittorio Giardino: Variaciones sobre la línea clara i del capítol “El llenguatge del còmic” del llibre Memòria i vinyetes. Així mateix ha fet els guions d’Assassinat a la mesquita; Color Cafè; Silencios, la juventud del Capitán Trueno; Flechas blancas; Tenim drets; Expediente Exprés; Miguel Núñez. Mil vidas más, i Llegará el invierno, i és coguionista d’11-M. La novel·la gràfica.
