77 poemes

Sempre s'ha considerat l'obra poètica de Fuster ben migrada al costat de la seua producció en prosa; a més, ha estat molt poc difosa. L’escriptor de la Ribera del Xúquer mateix va insistir en excés en l'escàs interés dels poemes. Tan sols recordar algunes de les seues manifestacions on revola un to ben incrèdul, fins i tot despectiu i ben agnòstic en referència a la seua producció. La poesia de Joan Fuster no és cap apèndix o afegit a l’obra assagística, és un element fonamental en l'evolució del seu quefer. Una peça necessària en la seua trajectòria literària. Un pas més en el camí de contorns i de fronteres difuses de la tipologia textual. Un demble imprescindible en la quefer creatiu. Fuster amb el grup de poetes valencians de la seua generació (Estellés, Beneyto, Casp, Bru o Valls) són els iniciadors de la modernitat en la lírica regionalment "valenciana".

El llibre aplega 77 poemes de Joan Fuster, triats i contextualitzats per Josep Ballester, expert en l'obra poètica de Fuster. 

La tria de textos és una mostra representativa, no sols dels llibres que va publicar, si no també d’alguns dels poemes que va confegir encara que no formen part d’algunes de les obres editades en vida, però que poden exemplificar molt bé alguns contextos i alguns temps de quarantena, sovint complicats per raons extraliteràries. 

El 2022 és l'Any Fuster per commemorar el centenari del naixement de l'assagista més important de la literatura catalana. 

Joan Fuster (Sueca, La Ribera del Xúquer, 1922-1992), l’assagista més important de la literatura catalana del segle XX, però amb una obra poètica notable. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975), Premi de les Lletres del País Valencià (1981), Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). El 1984 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou President de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. I a títol pòstum, el 1992, li fou concedida l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Fuster va esdevindre, des de la dècada dels seixanta fins a la seua mort, una de les figures més influents de la cultura del país.