El moment de dir prou pretÈn recollir un sentiment compartit per molts catalans perÚ que pocs gosen expressar obertament.
s un crit que denuncia la flagrant anormalitat en quË viu la naciÛ catalana, atenallada per la correcciÛ polÌtica i líacomplexament histÚric perÚ, significativament, capaÁ de manifestar-se multitudinriament en ocasions. Parteix díuna ìauditoriaî que analitza líinacceptable tracte que rep Catalunya a mans de líEstat espanyol tal com ha il_lustrat líepisodi del nou Estatut. TambÈ assenyala la tolerncia inaudita de quË gaudeix el franquisme residual a líEstat (tal com síha vist en líelaboraciÛ de la Llei de la MemÚria HistÚrica) i el que aixÚ suposa polÌticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal EspaÒola com a adreÁador moral de facto de la vida p_blica. Líautor acaba reflexionant sobre la treballada exclusiÛ de Maci com a referent histÚric i el cas Maragall com a parbola del mateix paÌs. El llibre ho complementa amb un compendi díidees prctiques per al futur del catalanisme.
Toni Strubell i Trueta va néixer a Oxford el 29 de juny de 1952. És nét de Josep Trueta. Llicenciat a la Universitat d'Oxford, treballa avui a la seu donostiarra de la Universitat de Deusto. Col·labora amb El Punt, i també amb altres publicacions com El Temps, Presència, Avui, Canvi 16, Berria, etc. Des de 1996 ha treballat en el camp de la recuperació de la memòria històrica, recuperant les figures de Josep Sunyol (amb el llibre L'altre president afusellat en col.laboració amb J.M. Solé i Sabaté i Carles Llorens, Pagès editors, 1996), Josep Narcís Roca Farreras i Isabel Vilà. També ha escrit assaig: El cansament del catalanisme (1997), Un català entre bascos (2006), col·laborant en moltes altres iniciatives com Les mentides del PP (2003) o Polítiques de la memòria (2004). Actualment és coordinador de la Comissió de la Dignitat. El 2004 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.
