Si hi ha dues dones que excel·leixen com a escriptores feministes a la literatura catalana de la segona meitat del segle xx, aquestes són Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, mestre i deixeble, amigues i dues de les veus més clares d'aquells anys de radicals transformacions polítiques i socials. La primera va tenir la sort de gaudir de la Segona República, però el preu va ser patir la guerra; la segona va néixer en plena postguerra i la Transició va ser l'escenari de la seva efervescència literària. Les dues van morir de càncer el mateix any, el 1991. Aquest passeig per les seves vides i les seves obres va a la recerca dels territoris que els són comuns, com la ciutat de Barcelona, el teatre, el periodisme, el catalanisme i, evidentment, el feminisme, que les ha convertit en dues baules imprescindibles de la nostra genealogia femenina.
Segons el jurat del premi, el llibre reflecteix molt bé el rerefons intel·lectual i polític de les dues autores i el de la seva època, a més, és molt amè i es llegeix amb tota la facilitat del món.
M. Àngels Cabré: "Amb aquest assaig he volgut fer un homenatge a dues dones que m'han format com a escriptora, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, i de les quals enguany es commemora el 25è aniversari de la seva mort.
