Conjunt de deu textos de factura eminentment acadèmica. Entorn de diversos aspectes concernents la tasca codificadora de la llengua catalana duta a terme per Pompeu Fabra. Tots ells emmarcats en el context històric corresponent, que abasta el mig segle comprès entre la darrera dècadadel xix i les quatre primeres del xx. Uns escrits que donen compte raonat de l’aportació de Fabra com a teòric de la cultura de la llengua. Però també com a activista en pro de la validació i de la difusió d’aquesta com a llengua de cultura. Sempre tot en relació amb les limitacions i amb les possibilitats històriques d’una societat, la catalana, que va acabar reconeixent-se en el tret més distintiu de la seva identitat, l’idioma, gràcies a l’operativitat de què va saber dotar-lo qui en fou el seny ordenador per excel·lència.
Josep Murgades Barceló (Reus, 1951), catedràtic de filologia catalana a la UB. Estudiós del Noucentisme. Autor, entre molts altres treballs, dels capítols «El Noucentisme» i «Eugeni d’Ors» del volum 9 de la Història de la literatura catalana (1987). Estudiós de l’obra de Pompeu Fabra. Coautor de Teoria de la llengua literària segons Fabra (1984) i autor de Textos desconeguts de Fabra (2005). Editor filòleg del volum 9 de les Obres completes de Fabra: Textos i materials (2013), i coeditor del volum 8 d’aquestes: Converses filològiques (2010). Autor d'assaigs sobre sociolingüística. Membre fundador de la revista de llengua i literatura Els Marges, el 1974, i codirector d’aquesta des de 1990. Traductor d’obres de Goethe, Kafka, Bernhard, Mann, Hesse, Panizza i Klabund.
