Aquestes narracions transcorren en un barri de l’extraradi d’una ciutat qualsevol. Cinc veus femenines parlen en primera persona de les seves pors, les seves frustracions i els seus somnis i, al mateix temps, dibuixen el retrat d’un personatge masculí amb el qual estan relacionades d’una manera més o menys directa. Les seves històries s’entrecreuen, creant-hi una xarxa de vasos comunicants que transformen uns textos aparentment independents en una novel·la breu. Els complements del nom no fa referència a cap funció sintàctica, sinó que intenta respondre una pregunta: fins a quin punt el nom d’algú condiciona la seva personalitat?
Òscar Palazón (Lleida, 1969) és llicenciat en filologia anglogermànica. Viu i treballa a la ciutat de Tarragona, on fa de professor de llengua anglesa en un institut de secundària. A més de diversos relats i poemes en llibres col·lectius, ha publicat les novel·les Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008) i El fotògraf (Ara Llibres, 2008), i els poemaris Atles de la memòria (Cossetània, 2005), El coit imperfecte (March Editor, 2011) i Imagino Budapest (Documenta Balear, 2014). Així mateix, ha fet incursions en la poesia visual i experimental. Ha compaginat la seva faceta com a escriptor amb la traducció, la gestió cultural,el periodisme literari,la presentació de llibres, la participació en jurats de premis literarisi la docència a l’Escola de Lletres de Tarragona.
